Preguntes més freqüents

  • És millor substituir o reparar una vàlvula cardíaca?

Si és possible, una vàlvula s'ha de reparar. Una vàlvula reparada pot mantenir la seva funció tota la vida del pacient sense necessitat de medicació específica com la anticoagulació oral permanent. En canvi, les biopròtesis es degraden amb els anys, essent més ràpid aquest procés en pacients joves. En un pacient de més de 65 anys les biopròtesis solen mantenir una  bona funció entre 15 i 20 anys, per la qual cosa son les recomanables en aquest grup poblacional.

Lés pròtesis valvulars mecàniques no es solen degradar amb el pas del temps, però requereixen medicació anticoagulant permanent.

S'ha de tenir en compte que no totes les vàlvules poden reparar-se. Mentre la gran majoria de vàlvules tricúspides es poden repara, només certes vàlvules mitrals i aòrtiques tenen criteris d'ablació.

  • És millor la substitució valvular aòrtica per circulació extracorpòria o l'implant per via transcatéter?

Avui en dia, el tractament de substitució valvular mitjançant circulació extracorpòria té molt poca morbilitat en centres amb experiència i és per tant el tractament d'elecció. En pacients amb contraindicacions per al tractament quirúrgic estàndard, com la calcificació de l'aorta ascendent, coagulopaties importants, cirrosi, fragilitat consitutional important, etc., pot estar indicat preferentment l'implant d'una vàlvula transcatéter.

  • Aneurismes d'aorta: cirurgia convencional o endovascular?

La cirurgia endovascular s'està consolidant com la tècnica de reparació de primera elecció quan l'anatomia permet l'implant d'endopròtesis amb garanties d'èxit. Així es suscriu en les més recents guies de pràctica clínica de les societats  científiques internacionals. No obstant, la cirurgia convencional té encara les seves indicacions com a tècnica única o bé en combinació amb procediments endovasculars. Però el més important per als pacients és saber que la decisió sobre el seu cas sexposi i discuteixi en un Comitè Multidisciplinar d'aorta i així s'ajusta el millor tractament a les diferents condicions per molt complexes que siguin.

  • Estenosi de caròtida: quan i com tractar-la?

Les lesions obstructives de la caròtida si han produït un accident cerebral, han de ser tractades amb intervenció, especialment si superen el 70% de reducció de la llum del vas. La endartectrectomía és la tècnica de primera elecció en el moment actual. No obstant això, en determinades circumstàncies clíniques o anatòmiques es pot optar per un tractament endovascular amb stent. Les obstruccions que no s'han produït lesions cerebrals s'han de tractar mèdicament i en algunes d'elles, depenent de l'edat i característiques de la placa, està indicada una intervenció reparadora. Però, insistim, les decisions col·legiades de manera multidisciplinària garanteixen les millors actuacions terapèutiques. És així com s'actua en la nostra institució a través de la Unitat d'Ictus.

  • Isquèmia de les extremitats inferiors: quan i com tractar-la?

La manca de reg sanguini a les extremitats inferiors se sol iniciar amb l'anomenada claudicació intermitent o malaltia dels aparadors. Els casos més greus o crítics es representen amb el dolor isquèmic en repòs i la gangrena. Els pacients fumadors i els diabètics són els més exposats a les mateixes. Quan la claudicació és limitada per a les activitats de la vida quotidiana o quan el dolor és en repòs i per descomptat, si apareixen lesines gangrenoses, cal intervenir per revascularitzar les zones isquèmiques. Sgún siguin les característiques de localització i extensió de les oclusions arterials es pot proposar un tractament endovascular (angioplàstia amb o sense stents) o de cirurgia convencional (tipus bypass). L'important és reduir al mínim la necessitat d'amputacions.

  • Varius: quan i com reparar-les?

Les varius són una conseqüència d'una insuficiència venosa crònica. Així doncs, el tractament de base és el d'insuficiència venosa fonamentat en el manteniment de pes ideal, fer exercici i portar compressió elàstica. Les varius que es tracten dins del Servei Català de Salut són les que ja hagin presentat complicacions (hemorràgia, tromboflebitis o ulceració) i aquelles que tinguin risc elevat de presentar-les. La varículas o aranyes vasculars constitueixen un defecte estètic i com a tals no tenen cabuda a la cartera de prestacions sanitàries públiques. Hi ha diferents mètodes de tractament quirúrgic deles varius que s'adapten a les diferents formes i localitzacions de les mateixes.