Consells Generals
Assegurances:
Es recomana tenir una bona assegurança que cobreixi les eventualitats de viatge, inclosa la repatriació si fos necessari. Normalment ja va inclòs als viatges organitzats.
Calçat:
Caminar descalços és un risc, no només pels possibles traumatismes i ferides, sinó també perquè l’entrada d’alguns paràsits es produeix quan la pell entra en contacte amb terra contaminada. El calçat tancat és el que protegeix millor aquesta mena d’infeccions i és important triar el més lleuger.
Altitud i muntanyisme:
Escalar fins a grans altures és un risc per a persones amb problemes cardíacs i/o pulmonars. Tothom està exposat a patir el «mal d’altura» a partir de certa altitud. Els símptomes són mareig, mal de cap, vòmits i diarrea. Es pot prevenir escalant gradualment i per etapes. En casos més greus (afectació pulmonar i cerebral) convé evacuar el malalt a un centre assistencial tan ràpidament com sigui possible.
Roba:
Aconsellem que la roba que s’utilitzi sigui còmoda i fresca, preferiblement feta de fibres naturals (lli, cotó) i de colors clars. Les fibres sintètiques i els colors foscos capten la calor.
Protecció solar:
L’exposició als rajos ultraviolats del sol pot produir lesions cutànies a les persones de pell blanca. Els viatgers poden ajustar gradualment l’increment dels períodes d’exposició i adoptar mesures de protecció, com ara dur ulleres de sol, barrets i cremes solars de factor adequat.
Calor i humitat:
Aquests dos factors poden ser motiu de gran cansament i extenuació a causa de la pèrdua d’aigua i sals amb la suor i la respiració. Beure líquids rics en sals minerals pot prevenir aquestes circumstàncies, sobretot en el període d’aclimatació. És aconsellable dur roba d’abric per prevenir canvis bruscos de temperatura. L’aire condicionat dels hotels produeix el mateix efecte.
Animals:
Es recomana no tocar o jugar amb animals. En cas d’agressió, netegi la ferida amb aigua i sabó. Un cop desinfectada, dirigeixi’s com abans millor a un centre sanitari.
Banys:
En aigua dolça. En moltes zones del tròpic, els rius i llacs contenen una mena de paràsti que pot penetrar a través de la pell de l’home en cas d’exposició a l’aigua contaminada. Aquest paràsit, microscòpic, penetra a través de la pell. Abans d’emprendre el viatge, hauria de consultar si els rius i llacs del país de destí estan contaminats amb aquest paràsit (bilharzia o esquistosoma).
En aigua salada. No hi ha risc de contraure cap malaltia infecciosa si ens banyem al mar. En canvi, existeixen altres perills, com ara el contacte amb meduses i/o eriçons de mar, o a més a més de ferides i/o irritacions produïdes pel corall. Recomament l’ús de sabates de goma per caminar i nedar per les platges on pugui existir algun d’aquests perills.
Jet-lag:
Aquesta és la palabra que s’utilitza per denominar el cansament provocat pels viatges intercontinentals en què hi ha una gran variació horària. El trastorn més freqüent és la son. Hauria de tenir-se en compte a l’hora de decidir la reincorporació a la feina.
El sindrome de la classe turista:
Per evitar problemes circulatoris en els viatges d’avió de més de cinc hores de duració, és important beure aigua abundant i fer exercici amb les cames cada dues o tres hores. Les persones amb problemes circulatoris i les dones embarassades poden requerir altres mesures.